La CoNTaMiNaCió aTmOsfèRiCa

• 
  La Terra està envoltada d'una capa invisible de gasos que s'anomena atmosfera o aire. Aquests gasos són aprofitats pels animals i les plantes. D'altra banda, l'atmosfera reté l'escalfor del Sol, però impedeix que ens arribi la radiació perjudicial dels seus raigs. L'atmosfera fins i tot té un paper important en el fet que els rius i els oceans estiguin plens d'aigua: l'aire conté vapor d'aigua que cau en forma de pluja o neu, i això aporta aigua als rius i oceans; part de l'aigua dels mars i rius s'evapora i torna a l'aire, i així s'estableix un reciclatge continu. Tots els éssers vius depenen de l'aire.


• 
  A nivell del mar, la composició de l'atmosfera és la següent:

• La relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exemple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produeixen oxigen. Aquest model de reciclatge ajuda a assegurar que l'aire mantingui l'equilibri correcte de gasos en totes les formes de vida.


• 
  La contaminació afegeix determinats gasos a l'atmosfera i en descompon d'altres. Això fa canviar l'equilibri tan fràgil de l'aire. Gasos, com ara el monòxid de carboni, perjudiquen la salut humana si se'n respiren grans quantitats. D'altres gasos no són tan perjudicials per als éssers vius, però en canvi alteren l'equilibri del medi. La contaminació atmosfèrica pot comportar canvis climàtics i la pèrdua de la protecció que els gasos de l'atmosfera proporcionen al planeta.
  Si alterem la proporció dels gasos de l'atmosfera, posarem en perill la vida a la Terra.

*Nitrogen-78,03%
*Oxigen-20,95%
*Argó-0,93%
*Diòxid de carboni (CO2)-0,03%
*Neó-0,0018 %
*Heli-0,0005%
*Criptó-0,001%
*Xenó-0,00001%
*Vapor d'aigua -indicis
*Hidrogen-indicis

Fonts contaminants de l'aire

Els efectes de la contaminació atmosfèrica són diversos:

• 
  El diòxid de carboni (CO2) que emeten les indústries i les centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera i reté l'escalfor que surt de la superfície de la Terra, això dóna lloc a un escalfament global del planeta. Actualment, es cremen bilions de tones de combustibles fòssils arreu del món i el CO2 que deixen anar podria fer canviar el clima.




• 
  El diòxid de sofre (SO2) és el contaminant més característic del medi urbà i el causant de processos contaminants com la pluja àcida i l'smog o boirum.



• 
  La pluja àcida es forma quan el SO2 es combina amb el vapor d'aigua de l'atmosfera i dóna lloc a l'àcid sulfúric. Els núvols resultants deixen caure aigua àcida que afecta de forma molt greu la vegetació.



• 
  L'smog o boirum és una boira fosca i rica en SO2, que afecta de manera important el procés respiratori de les persones, provoca afeccions als ulls i, fins i tot, càncer. Les emissions de gasos dels cotxes són la causa principals de l'smog.



• 
  Els òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2), procedents de la combustió de motors en general, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. En altes concentracions poden inhibir la fotosíntesi d'algunes plantes.



• 
  El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós i a la sang de les persones.


• 
  El monòxid de carboni (CO), procedent de combustions incompletes, és un perill molt important per a la salut humana. Es combina fàcilment amb l'hemoglobina de la sang i limita i destorba el transport d'oxigen.
• 
  L'ozó localitzat a nivell de terra produeix malestar als ulls i les mucositats. Aquest ozó produeix danys en la vegetació, afecta les fulles de les plantes i els provoca unes taques marrons. També agreuja especialment els efectes de la pluja àcida.


• 
  Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut

Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó emeten CO2, SO2 i òxids de nitrogen a l'atmosfera. Les plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor o el formaldehid, i la indústria metal·lúrgica allibera metalls pesants, com ara el plom.

Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten SO2 i altres productes químics perjudicials.

Els motors de cotxes i avions emeten monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen i altres gasos que combinats amb la llum del Sol produeixen ozó.

Les solucions en les nostres mans

La contaminació de l'atmosfera afecta la salut de les persones, animals i plantes. D'altra banda, la situació de l'atmosfera determina la climatologia del planeta i la vida depèn directament del clima. Qualsevol efecte negatiu sobre l'atmosfera pot tenir, doncs, una repercussió greu en els éssers vius. Cal reduir i evitar la contaminació de l'aire seguint aquestes normes:
Obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc contaminants per a l'aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol.

• 
  Reduir la combustió de combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i els seus derivats.
• 
  Fer els desplaçaments curts caminant o utilitzant la bicicleta.
• 
  Utilitzar el transport públic, reduint al màxim l'ús del vehicle particular.
  Substituir els autobusos per tramvies elèctrics a les ciutats.
  Establir l'obligatorietat per a tots els vehicles de fer servir benzina sense plom i portar catalitzador. Cal recordar que els catalitzadors possibiliten una combustió millor dels gasos d'escapament, reduint les emissions de monòxid de carboni i òxids de nitrogen.
• 
  Comprar productes locals per evitar transports internacionals de les mercaderies.
• 
  Utilitzar al màxim els serveis que ens ofereix el nostre barri (escoles, comerços, llocs de lleure) per evitar desplaçaments innecessaris en cotxe.
• 
  Compartir el cotxe amb altres persones que facin el mateix trajecte.
• 
  Utilitzar l'energia solar a les cases i als llocs de treball per escalfar els edificis i proveir-los d'aigua calenta.
• 
  Controlar les emissions de gasos contaminants a les indústries. Cal establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants.
• 
  Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les.
• 
  Estalviar energia i evitar el malbaratament: cal tancar el llums, els ordinadors, la televisió i la calefacció si no són necessaris. Hem d'aprofitar la llum natural sempre que sigui possible.
• Cal utilitzar l'aigua calenta i l'aire condicionat amb moderació. Evitar graduar la calefacció amb una temperatura massa alta. Hem d'utilitzar aparells eficients energèticament, com ara les bombetes de baix consum o els electrodomèstics eficients (de classe energètica A).
  Utilitzar sistemes de calefacció no basats en la combustió.
• 
  Millorar la qualitat de l'aire de casa, de l'escola, dels edificis i parcs públics posant-hi plantes.
• 
  Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara les pintures, els dissolvents i els esprais polveritzadors.
• 
  Evitar fumar perquè el fum del tabac embruta l'aire i, a més, perjudica la salut.
• 
  Establir millores en l'aïllament dels edificis, cosa que reduiria el funcionament de les calefaccions. Aïllant les finestres, les portes i les parets de les cases, s'eviten les pèrdues de calor i l'entrada d'aire fred, amb la qual cosa es conseva millor la temperatura de l'interior de les cases.
• 
  Reciclar i reutilitzar tot allò que es pugui, perquè la fabricació de nous productes genera contaminació.
• 
  Evitar la desforestació. Els boscos consumeixen diòxid de carboni de l'atmosfera i alliberen oxigen, per tant contribueixen a eliminar part del CO2 procedent de les combustions.
• 
  Exigir als governs lleis que facin reduir l'emissió de gasos i de productes químics contaminants.

L'aiGuA: uN bE eScàS

• 
  La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran.
  Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents.



• 
  No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.

Un be escàs i mal distribuït

• 
  
  Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges és desigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu.


• 
  Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.


• 
  La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats


• Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.


• 
  Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents.

Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Cal fer un ús racional de l'aigua.

Ús i abús de l'aigua

• 
  L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a Catalunya representen gairebé un 50 % del consum total.



• 
  Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de l'aigua.



• 
  La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua diaris.



• 
  L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i les siderúrgiques.



• 
  L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres.



• 
  També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.

*Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata

*Es calcula que per obtenir 1 tona de blat es necessiten 50 tones d'aigua.

*Una vaca beu 100 litres d'aigua al dia.

*Un camp de golf consumeix tanta aigua com una ciutat de 15000 habitants.

*Les indústries utilitzen l'aigua com a matèria primera, o bé per refrigerar les màquines.

*Cada habitant de la Comunitat Europea gasta 150 litres d'aigua al dia a casa seva.

Les solucions en mans de tots

Cada any viu més gent a la Terra, cada any consumim més aigua, però la quantitat d'aigua de què disposem sempre és la mateixa. Quan obrim una aixeta, l'aigua que en surt ve de les mateixes reserves subterrànies, dels mateixos rius i rierols. Per tant, hem de canviar les nostres conductes i fer un ús racional de l'aigua: cal utilitzar-la sense desaprofitar-la.

• 
  
  
  Què podem fer per estalviar aigua?
  Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d'aigua.


• 
  
  
  Tancar l'aixeta de la dutxa mentre ens ensabonem.


• 
  
  
  Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem: s'estalvien 14 litres.


• 
  
  
  Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l'aixeta tancada.


• 
  
  
  Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s'estalvien 10 litres per descàrrega.


• 
  
  
  Revisar les aixetes que degoten i les cisternes que no tanquen bé.


• 
  
  
  No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s'estalvien 30 litres d'aigua cada vegada.


• 
  
  
  No obrir al màxim les aixetes.


• 
  
  
  Utilitzar electrodomèstics eficients en el consum d'aigua (cal consultar l'etiqueta dels rentaplats o de les rentadores).


• 
  
  
  Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes i a les dutxes de les cases, com per exemple els airejadors. Aquests sistemes introdueixen aire en el flux d'aigua, redueixen la quantitat d'aigua utilitzada i permenten realitzar la funció desitjada (rentar, esbandir, etc.).


• 
  
  
  Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa.


• 
  
  
  No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora.


• 
  
  
  No rentar el cotxe amb una mànega d'aigua, és millor utilitzar una galleda amb aigua.


• 
  
  
  Exigir una bona gestió de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat.


• 
  
  
  Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.