La principal preocupació sobre el tema de la energia nuclear és la protecció de la població i el medi ambient del contacte amb quantitats perjudicials de radioactivitat.
Els abocadors de residus nuclears i les operacions habituals a les centrals energètiques nuclears desprenen petites quantitats de radioactivitat. Però el perill més gran és el de la possibilitat d'un accident a les centrals nuclears, als submarins nuclears o en el transport de càrregues de residus nuclears, especialment perilloses quan es tracta de barres de combustió d'urani exhaurides en procés de reciclatge.
Per assegurar la prevenció d'aquests accidents, s'inverteixen grans quantitats de diners. Però, desgraciadament, les mesures que es prenen no sempre són segures, de vegades a causa d'un error humà.
D'altra banda, sempre existeix l'amenaça de fuites de radioactivitat dels residus soterrats o emmagatzemats en cel·les de formigó. Cal tenir en compte que l'urani empobrit (urani 238) té una vida de 4500 milions d'anys aproximadament, i altres elements radioactius com el neptuni 237 i el plutoni 239 tenen una vida de centenars de milers d'anys. Els magatzems i les foses subterrànies on es col·loquen els residus radioactius no ofereixen una garantia de seguretat per a un període de temps tan llarg.
Els accidents a les centrals nuclears, com ara el de Txernòbyl, constitueixen un greu perill de contaminació radioactiva.
Els accidents al reactor dels submarins nuclears poden alliberar molta radioactivitat.
També són perillosos els accidents en el transport de càrregues de residus nuclears. D'altra banda, els elements radioactius tenen una vida molt llarga i els magatzems d'aquests residus no ofereixen garantia de seguretat per tant de temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario