La CoNTaMiNaCió aTmOsfèRiCa

• 
  La Terra està envoltada d'una capa invisible de gasos que s'anomena atmosfera o aire. Aquests gasos són aprofitats pels animals i les plantes. D'altra banda, l'atmosfera reté l'escalfor del Sol, però impedeix que ens arribi la radiació perjudicial dels seus raigs. L'atmosfera fins i tot té un paper important en el fet que els rius i els oceans estiguin plens d'aigua: l'aire conté vapor d'aigua que cau en forma de pluja o neu, i això aporta aigua als rius i oceans; part de l'aigua dels mars i rius s'evapora i torna a l'aire, i així s'estableix un reciclatge continu. Tots els éssers vius depenen de l'aire.


• 
  A nivell del mar, la composició de l'atmosfera és la següent:

• La relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exemple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produeixen oxigen. Aquest model de reciclatge ajuda a assegurar que l'aire mantingui l'equilibri correcte de gasos en totes les formes de vida.


• 
  La contaminació afegeix determinats gasos a l'atmosfera i en descompon d'altres. Això fa canviar l'equilibri tan fràgil de l'aire. Gasos, com ara el monòxid de carboni, perjudiquen la salut humana si se'n respiren grans quantitats. D'altres gasos no són tan perjudicials per als éssers vius, però en canvi alteren l'equilibri del medi. La contaminació atmosfèrica pot comportar canvis climàtics i la pèrdua de la protecció que els gasos de l'atmosfera proporcionen al planeta.
  Si alterem la proporció dels gasos de l'atmosfera, posarem en perill la vida a la Terra.

*Nitrogen-78,03%
*Oxigen-20,95%
*Argó-0,93%
*Diòxid de carboni (CO2)-0,03%
*Neó-0,0018 %
*Heli-0,0005%
*Criptó-0,001%
*Xenó-0,00001%
*Vapor d'aigua -indicis
*Hidrogen-indicis

Fonts contaminants de l'aire

Els efectes de la contaminació atmosfèrica són diversos:

• 
  El diòxid de carboni (CO2) que emeten les indústries i les centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera i reté l'escalfor que surt de la superfície de la Terra, això dóna lloc a un escalfament global del planeta. Actualment, es cremen bilions de tones de combustibles fòssils arreu del món i el CO2 que deixen anar podria fer canviar el clima.




• 
  El diòxid de sofre (SO2) és el contaminant més característic del medi urbà i el causant de processos contaminants com la pluja àcida i l'smog o boirum.



• 
  La pluja àcida es forma quan el SO2 es combina amb el vapor d'aigua de l'atmosfera i dóna lloc a l'àcid sulfúric. Els núvols resultants deixen caure aigua àcida que afecta de forma molt greu la vegetació.



• 
  L'smog o boirum és una boira fosca i rica en SO2, que afecta de manera important el procés respiratori de les persones, provoca afeccions als ulls i, fins i tot, càncer. Les emissions de gasos dels cotxes són la causa principals de l'smog.



• 
  Els òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2), procedents de la combustió de motors en general, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. En altes concentracions poden inhibir la fotosíntesi d'algunes plantes.



• 
  El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós i a la sang de les persones.


• 
  El monòxid de carboni (CO), procedent de combustions incompletes, és un perill molt important per a la salut humana. Es combina fàcilment amb l'hemoglobina de la sang i limita i destorba el transport d'oxigen.
• 
  L'ozó localitzat a nivell de terra produeix malestar als ulls i les mucositats. Aquest ozó produeix danys en la vegetació, afecta les fulles de les plantes i els provoca unes taques marrons. També agreuja especialment els efectes de la pluja àcida.


• 
  Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut

Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó emeten CO2, SO2 i òxids de nitrogen a l'atmosfera. Les plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor o el formaldehid, i la indústria metal·lúrgica allibera metalls pesants, com ara el plom.

Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten SO2 i altres productes químics perjudicials.

Els motors de cotxes i avions emeten monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen i altres gasos que combinats amb la llum del Sol produeixen ozó.

Les solucions en les nostres mans

La contaminació de l'atmosfera afecta la salut de les persones, animals i plantes. D'altra banda, la situació de l'atmosfera determina la climatologia del planeta i la vida depèn directament del clima. Qualsevol efecte negatiu sobre l'atmosfera pot tenir, doncs, una repercussió greu en els éssers vius. Cal reduir i evitar la contaminació de l'aire seguint aquestes normes:
Obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc contaminants per a l'aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol.

• 
  Reduir la combustió de combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i els seus derivats.
• 
  Fer els desplaçaments curts caminant o utilitzant la bicicleta.
• 
  Utilitzar el transport públic, reduint al màxim l'ús del vehicle particular.
  Substituir els autobusos per tramvies elèctrics a les ciutats.
  Establir l'obligatorietat per a tots els vehicles de fer servir benzina sense plom i portar catalitzador. Cal recordar que els catalitzadors possibiliten una combustió millor dels gasos d'escapament, reduint les emissions de monòxid de carboni i òxids de nitrogen.
• 
  Comprar productes locals per evitar transports internacionals de les mercaderies.
• 
  Utilitzar al màxim els serveis que ens ofereix el nostre barri (escoles, comerços, llocs de lleure) per evitar desplaçaments innecessaris en cotxe.
• 
  Compartir el cotxe amb altres persones que facin el mateix trajecte.
• 
  Utilitzar l'energia solar a les cases i als llocs de treball per escalfar els edificis i proveir-los d'aigua calenta.
• 
  Controlar les emissions de gasos contaminants a les indústries. Cal establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants.
• 
  Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les.
• 
  Estalviar energia i evitar el malbaratament: cal tancar el llums, els ordinadors, la televisió i la calefacció si no són necessaris. Hem d'aprofitar la llum natural sempre que sigui possible.
• Cal utilitzar l'aigua calenta i l'aire condicionat amb moderació. Evitar graduar la calefacció amb una temperatura massa alta. Hem d'utilitzar aparells eficients energèticament, com ara les bombetes de baix consum o els electrodomèstics eficients (de classe energètica A).
  Utilitzar sistemes de calefacció no basats en la combustió.
• 
  Millorar la qualitat de l'aire de casa, de l'escola, dels edificis i parcs públics posant-hi plantes.
• 
  Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara les pintures, els dissolvents i els esprais polveritzadors.
• 
  Evitar fumar perquè el fum del tabac embruta l'aire i, a més, perjudica la salut.
• 
  Establir millores en l'aïllament dels edificis, cosa que reduiria el funcionament de les calefaccions. Aïllant les finestres, les portes i les parets de les cases, s'eviten les pèrdues de calor i l'entrada d'aire fred, amb la qual cosa es conseva millor la temperatura de l'interior de les cases.
• 
  Reciclar i reutilitzar tot allò que es pugui, perquè la fabricació de nous productes genera contaminació.
• 
  Evitar la desforestació. Els boscos consumeixen diòxid de carboni de l'atmosfera i alliberen oxigen, per tant contribueixen a eliminar part del CO2 procedent de les combustions.
• 
  Exigir als governs lleis que facin reduir l'emissió de gasos i de productes químics contaminants.

L'aiGuA: uN bE eScàS

• 
  La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran.
  Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents.



• 
  No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.

Un be escàs i mal distribuït

• 
  
  Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges és desigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu.


• 
  Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.


• 
  La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats


• Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.


• 
  Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents.

Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Cal fer un ús racional de l'aigua.

Ús i abús de l'aigua

• 
  L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a Catalunya representen gairebé un 50 % del consum total.



• 
  Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de l'aigua.



• 
  La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua diaris.



• 
  L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i les siderúrgiques.



• 
  L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres.



• 
  També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.

*Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata

*Es calcula que per obtenir 1 tona de blat es necessiten 50 tones d'aigua.

*Una vaca beu 100 litres d'aigua al dia.

*Un camp de golf consumeix tanta aigua com una ciutat de 15000 habitants.

*Les indústries utilitzen l'aigua com a matèria primera, o bé per refrigerar les màquines.

*Cada habitant de la Comunitat Europea gasta 150 litres d'aigua al dia a casa seva.

Les solucions en mans de tots

Cada any viu més gent a la Terra, cada any consumim més aigua, però la quantitat d'aigua de què disposem sempre és la mateixa. Quan obrim una aixeta, l'aigua que en surt ve de les mateixes reserves subterrànies, dels mateixos rius i rierols. Per tant, hem de canviar les nostres conductes i fer un ús racional de l'aigua: cal utilitzar-la sense desaprofitar-la.

• 
  
  
  Què podem fer per estalviar aigua?
  Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d'aigua.


• 
  
  
  Tancar l'aixeta de la dutxa mentre ens ensabonem.


• 
  
  
  Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem: s'estalvien 14 litres.


• 
  
  
  Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l'aixeta tancada.


• 
  
  
  Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s'estalvien 10 litres per descàrrega.


• 
  
  
  Revisar les aixetes que degoten i les cisternes que no tanquen bé.


• 
  
  
  No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s'estalvien 30 litres d'aigua cada vegada.


• 
  
  
  No obrir al màxim les aixetes.


• 
  
  
  Utilitzar electrodomèstics eficients en el consum d'aigua (cal consultar l'etiqueta dels rentaplats o de les rentadores).


• 
  
  
  Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes i a les dutxes de les cases, com per exemple els airejadors. Aquests sistemes introdueixen aire en el flux d'aigua, redueixen la quantitat d'aigua utilitzada i permenten realitzar la funció desitjada (rentar, esbandir, etc.).


• 
  
  
  Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa.


• 
  
  
  No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora.


• 
  
  
  No rentar el cotxe amb una mànega d'aigua, és millor utilitzar una galleda amb aigua.


• 
  
  
  Exigir una bona gestió de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat.


• 
  
  
  Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.

La CoNTaMiNaCió D'aIgUa DoLçA

La contaminació de l'aigua és causada per la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics, les quals n'alteren l'equilibri.
En les aigües viuen bacteris descomponedors que transformen la matèria orgànica (fulles, animals morts, excrements...) en sals minerals consumint oxigen. Abans, els rius i llacs es mantenien nets gràcies a aquest mecanisme d'autodepuració. Però, avui dia, aboquem una quantitat tan alta de contaminants que el procés d'autodepuració natural de les aigües esdevé inútil en moltes ocasions.

Agents contaminants

• 
  Les aigües residuals domèstiques provenen de cases, escoles, hospitals, etc. Contenen sobretot contaminants orgànics (orina, femta, restes de menjar...) i també poden contenir microorganismes patògens procedents de persones malaltes i d'altres éssers vius. També contenen productes de neteja, olis i restes de pintures.





• 
  Les aigües residuals agrícoles poden contenir fertilitzants i pesticides que provenen de l'aigua de reg.


• 
  Les aigües residuals d'origen industrial poden contenir productes que no es descomponen (plàstics, llaunes ...) o substàncies tòxiques. Alguns dels verins presents a les aigües residuals industrials són: l'arsènic, el cianur, el crom, el plom, el cadmi, l'anhídrid sulfúric, olis, diversos àcids, etc.



• 
  Les aigües d'escorriment circulen pels carrers i teulades quan plou. Poden arrossegar tota mena de materials, com ara plàstics, material d'enderroc, papers, llaunes...







• 
  Les aigües residuals poden tenir diversos orígens: domèstic, agrícola, industrial i d'escorriment. Aquestes aigües contenen tot tipus de contaminants.







• 
  Els purins o fems procedents del bestiar de les granges també contaminen les aigües si s'aboquen als rius o rierols o si s'utilitzen en excés per adobar la terra, llavors s'infiltren i acaben contaminant les aigües subterrànies.







• 
  Els detergents contenen gran quantitat de fosfats que van a parar, aigüera avall, als nostres rius, llacs i embassaments, juntament amb les aigües residuals domèstiques i contaminen les aigües.







• 
  La contaminació per intrusió afecta a les aigües subterrànies. Es produeix quan es barreja aigua salada del mar amb aigua dolça d'un aqüífer per raó d'una extracció excessiva de l'aigua de l'aqüífer.

Les aigües residuals poden tenir diversos orígens: domèstic, agrícola, industrial i d'escorriment. Aquestes aigües contenen tot tipus de contaminants.

*Els fertilitzants i pesticides emprats a l'agricultura també contaminen les aigües.

*Els purins en excés són una font de contaminació del sòl i de l'aigua.

*Els detergents contenen fosfats que provoquen la contaminació de les aigües.

*L'extracció excessiva de l'aigua dels pous i dels aqüífers provoca la salinització de l'aigua dolça.

Les solucions en les nostres mans

Podem evitar que moltes substàncies vagin a parar a l'aigua si adoptem les mesures següents:

• 
  Evitar la utilització en excés de productes de neteja agressius amb el medi com el lleixiu, l'amoníac i altres productes tòxics.
• 
  No utilitzar detergents rics en fosfats.
• 
  No abocar a l'aigüera líquids no solubles en aigua, com pintures i olis. Fan una pel·lícula sobre l'aigua que en dificulta l'oxigenació. La millor solució és portar aquests productes a la deixalleria, instal·lació que recull de manera selectiva els residus que no disposen de contenidor al carrer.
• 
  No llençar a l'aigua objectes que haurien d'anar a les escombraries, com ara papers, plàstics o restes de menjar.
• 
  Escollir preferentment productes reciclats, ja que la fabricació d'aquests productes comporta una reducció del consum i la contaminació de les aigües.
• 
  Consumir fruites i verdures procedents d'agricultura biològica, que no utilitza adobs nitrogenats ni fosfats.
• 
  Els agricultors han d'evitar la utilització excessiva de fertilitzants i plaguicides químics. Cal afavorir els mètodes naturals de lluita biològica contra les plagues.
• 
  Els pagesos han d'evitar l'abocament de purins a l'aigua. També han de procurar no utilitzar els purins en excés per adobar la terra, per tal d'impedir infiltracions que poden provocar la contaminació de les aigües subterrànies. L'excedent de purins es pot recollir i emmagatzemar en basses especials, o bé es pot portar a centres de reciclatge de purins on fan adobs i terres per a jardins i conreus a partir dels purins.
• 
  A la indústria cal reutilitzar l'aigua que es fa servir per a refrigeració, per mitjà de circuits tancats.
• 
  És necessari utilitzar com a matèries primeres residus recuperats. Per exemple, la fabricació de paper reciclat és un procés que redueix a la meitat la contaminació i comporta un 85% d'estalvi en el consum d'aigua.
• 
  Les fabriques han d'evitar abocar substàncies tòxiques a l'aigua.
  Mantenir els carrers nets per tal d'evitar que l'aigua de pluja arrossegui les deixalles llençades al carrer i s'incorporin als rius. Cal utilitzar les papereres i els contenidors de deixalles situats en diversos carrers
• .
  Cal depurar les aigües abans d'abocar-les als rius.
• 
  Hem de denunciar qualsevol abocament de substàncies tòxiques o contaminants a l'aigua.

FoNts CoNtaMiNaNts De MaRs i OcEaNs

Els mars i oceans són els abocadors finals de gairebé totes les deixalles generades pels humans. Les principals vies de contaminació del mar són les següents:

• 
  El petroli. Els accidents i les col·lisions de petroliers provoquen abocaments de petroli molt espectaculars. Però, els abocaments més importants, per la seva freqüència, procedeixen de rentar els dipòsits dels vaixells petroliers, atès que un cop han dipositat la seva càrrega de petroli a port, llastren els seus dipòsits amb aigua de mar.



• 
  Els metalls pesants i residus químics. Moltes indústries utilitzen substàncies químiques i metalls pesants, com ara el mercuri, el plom, el coure, el cadmi, el crom, l'arsènic i el ferro, que finalment poden anar a parar als rius i al mar, provocant un greu problema de contaminació.



• 
  Part dels pesticides i els fertilitzants utilitzats en l'agricultura s'incorporen als rius de la zona i acaben arribant al mar.



• 
  Part dels fems de les granges també van a parar als rius, que els conduiran fins al mar.



• 
  Grans quantitats d'aigües residuals van a parar al mar des de les clavegueres. Les aigües residuals contenen substàncies d'origen humà, domèstic i industrial que poden enverinar els rius i els mars. A més contenen bacteris, virus i ous de paràsits que poden ser perillosos per a la salut.



• 
  La radioactivitat. Les centrals nuclears utilitzen aigua per refrigerar el seu nucli. Després descarreguen aquesta aigua radioactiva al mar.



• 
  Les deixalles. Escampades per la superfície de l'aigua del mar i disperses al llarg de les platges, trobem deixalles, com ara plàstics, cartrons, xarxes de pesca abandonades, cordes, llaunes, ampolles, ets. Els principals culpables d'aquesta contaminació són les tripulacions dels vaixells que llencen les escombraries per la borda. Els rius també dipositen a les platges i a les aigües del mar els residus de les ciutats, i els estiuejants també dipositen diverses deixalles a les platges.

Els accidents dels vaixells petroliers i la neteja dels seus dipòsits amb aigua de mar provoquen l'abocament de grans quantitats de petroli al mar.

Les aigües residuals d'origen domèstic, agrícola o industrial aboquen al mar matèria orgànica, metalls pesants i diverses substàncies químiques.

Les tripulacions dels vaixells llencen les escombraries per la borda. Els rius dipositen a les platges les deixalles de la ciutat i els turistes abandonen ampolles, llaunes, plàstics, papers i altres deixalles a la platja.

Les solucions en les nostres mans.

La vida dels animals i de les persones depèn del mar. L'aire, la humitat i fins i tot el clima depenen del mar. Malgrat això, estem enverinant els oceans abocant-hi tota mena de residus. Podem salvar els mars i oceans si posem en pràctica les recomanacions següents:

• 
  Depurar totes les aigües residuals abans d'abocar-les al mar.
• 
  No netejar els dipòsits dels vaixells petroliers amb aigua de mar.
• 
  No llençar les escombraries per la borda dels vaixells.
• 
  No llençar cap tipus d'escombraries o deixalles a les platges.
• 
  Formar grups de voluntaris per netejar les platges.
• 
  No llençar olis ni combustibles al desguàs de casa, al carrer, als rius o al mar.
• 
  Trencar els recipients de plàstic i tallar les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos abans de llençar-los Cal llençar tots els productes de plàstic al contenidor corresponent per tal que siguin reciclats.
• 
  Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible.
• 
  Donar suport a iniciatives ecologistes que lluitin contra la contaminació del mar.
• 
  Exigir a les autoritats de tots els països que els vaixells vells que transporten combustibles, amb poques garanties de seguretat, no naveguin pels mar i oceans. Cal fer complir tots els controls i inspeccions per tal de reduir el nombre de vaixells que no compleixen les normes de seguretat i contaminació. Només així podrem evitar accidents catastròfics com el del Prestige.
• 
  Exigir als governs unes lleis que regulin la quantitat i el tipus d'abocaments de residus al mar.
• 
  Denunciar els abocaments d'aigües residuals no tractades.

La pLuJa àCiDa

• 
  La pluja és molt important per a la vida al nostre planeta. Tots els éssers vius necessiten aigua per viure, fins i tot nosaltres i els conreus que fem créixer.



• 
  La pluja és molt important per a la vida al nostre planeta. Tots els éssers vius necessiten aigua per viure, fins i tot nosaltres i els conreus que fem créixer.
  La pluja àcida amenaça la salut de tots els éssers vius. Cal actuar ràpidament per aturar la contaminació àcida.
  Però ara la pluja que ens dóna la vida s'enverina dia a dia per la contaminació de l'aire. Aquesta pol·lució prové principalment dels combustibles que cremen els vehicles, les calefaccions de les cases, les fàbriques i les centrals energètiques. Determinades substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja. Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les persones, destrueix la vida dels estanys, llacs i rius, perjudica els arbres i en causa la mort, i afecta els edificis. És el que anomenem pluja àcida.
  Només podrem aturar la pluja àcida si fem que les nostres cases, fàbriques i centrals elèctriques siguin més netes, si millorem els nostres cotxes per tal que contaminin poc i els utilitzem menys. Cal actuar ràpidament. El problema de la pluja àcida és cada vegada més greu. Però ara la pluja que ens dóna la vida s'enverina dia a dia per la contaminació de l'aire. Aquesta pol·lució prové principalment dels combustibles que cremen els vehicles, les calefaccions de les cases, les fàbriques i les centrals energètiques. Determinades substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja. Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les persones, destrueix la vida dels estanys, llacs i rius, perjudica els arbres i en causa la mort, i afecta els edificis. És el que anomenem pluja àcida.
  Només podrem aturar la pluja àcida si fem que les nostres cases, fàbriques i centrals elèctriques siguin més netes, si millorem els nostres cotxes per tal que contaminin poc i els utilitzem menys. Cal actuar ràpidament. El problema de la pluja àcida és cada vegada més greu.
  La pluja és molt important per a la vida al nostre planeta. Tots els éssers vius necessiten aigua per viure, fins i tot nosaltres i els conreus que fem créixer.
  Però ara la pluja que ens dóna la vida s'enverina dia a dia per la contaminació de l'aire. Aquesta pol·lució prové principalment dels combustibles que cremen els vehicles, les calefaccions de les cases, les fàbriques i les centrals energètiques. Determinades substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja. Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les persones, destrueix la vida dels estanys, llacs i rius, perjudica els arbres i en causa la mort, i afecta els edificis. És el que anomenem pluja àcida.



• 
  Només podrem aturar la pluja àcida si fem que les nostres cases, fàbriques i centrals elèctriques siguin més netes, si millorem els nostres cotxes per tal que contaminin poc i els utilitzem menys. Cal actuar ràpidament. El problema de la pluja àcida és cada vegada més greu.

La pluja àcida amenaça la salut de tots els éssers vius. Cal actuar ràpidament per aturar la contaminació àcida.

Com es forma la pluja àcida?

• 
  La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NO, NO2) amb els vapor d'aigua atmosfèric. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6.


• 
  El diòxid de sofre (SO2) s'origina per combustions de carbons o petrolis i els seus derivats, que contenen sofre com a impuresa.


• 
  Els òxids de nitrogen (NO, NO2) s'originen en els processos de combustió a elevades temperatures (superiors a 1000 ºC), en motors de combustió (principalment els dièsel). Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen en l'atmosfera.


• 
  Malgrat els seu nom, la pluja àcida no sempre es presenta en forma d'aigua. A vegades cau en forma de neu. D'altra banda, els elements químics que es combinen per produir la pluja àcida també poden prendre la forma d'una pols seca i invisible que cau localment i és igualment perjudicial per al medi ambient.

Efectes de la pluja àcida

• 
  Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i monuments.
• 
  Un problema mundial: molt sovint la pluja àcida es desplaça de la zona on es forma a d'altres àrees. Les xemeneies altes, construïdes per assegurar que la contaminació de les indústries no afecti les ciutats de la rodalia, enlairen la contaminació cap a l'atmosfera. Quan pren contacte amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, forma àcids, que s'incorporen als núvols. El vent transporta els núvols, sovint molt lluny d'allà on es van formar. Finalment, els àcids cauen amb la pluja generalment dos o tres dies després. Per exemple, les zones industrials de la Gran Bretanya causen pluges àcides a Escandinàvia. Altres vegades, la contaminació genera pluja àcida que cau a prop de la zona on es va produir. Es el cas de Escòcia, que pateix la pluja àcida que produeixen les fàbriques d'Anglaterra.
• 
  Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la vegetació han estat estudiats en àmplies zones del nord d'Europa i d'Amèrica del Nord. Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida a l'aigua, quan cau directament sobre els llacs o hi arriba des dels turons pels rius i les torrenteres.
• La destrucció dels edificis i les estàtues: quan la pluja àcida entra en contacte amb els materials utilitzats en els edificis, estàtues, pintures i altres objectes, els pot deteriorar i arribar a destruir-los.
• Respirem àcid: la pluja àcida, i altres tipus de contaminants que l'acompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules i ozó de superfície) ataquen de la mateixa manera els éssers humans i l'entorn natural. La inhalació de l'àcid procedent de la boira àcida pot provocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el SO2 en àcid sulfúric. A més la pluja àcida pot contaminar amb alumini els dipòsits d'aigua. Les anàlisis semblen indicar que l'alumini pot ser una de les causes de la síndrome d'Alzheimer. A més altres contaminants que acompanyen la pluja àcida, com ara les partícules negres produïdes pels vehicles dièsel, provoquen càncer.

La contaminació àcida no és un problema local, es tracta d'un problema global. La major part de les substàncies químiques que produeixen la pluja àcida es generen a les zones molt industrialitzades, però el vent s'encarrega de transportar els núvols àcids a tot arreu.

Els arbres afectats per la pluja àcida perden les fulles, redueixen el seu creixement, es debiliten i molts d'ells acaben morint.

Els llacs fortament contaminats per la pluja àcida sovint semblen clars i nets. Desgraciadament, les seves aigües semblen clares perquè es troben virtualment buides de vida.

Edificis i estàtues famosos es desintegren lentament a causa de la pluja àcida.

La CoNtaMiNaCiÓ RaDiOaCtiVa

• Tots els organismes estan formats per àtoms, unes partícules extraordinàriament petites -en un punt n'hi cabrien 100.000 milions-. Els mateixos àtoms estan integrats per unes altres partícules més petites -electons, protons i neutrons- que es mantenen unides per l'acció de forces molt poderoses. Quan els àtoms es divideixen s'allibera una gran quantitat d'energia. A les centrals nuclears s'aprofita aquesta energia per a produir electricitat mitjançant uns dispositius anomenats reactors nuclears.

• L'urani, un mineral radioactiu per naturalesa, és el combustible més utilitzat en els reactors nuclears, ja que en el seu estat natural els àtoms que el formen són molt inestables i tendeixen a dividir-se lentament. Aquest fenomen natural genera petites quantitats d'energia i radiació. Però en els reactors els àtoms d'urani 235 es divideixen molt ràpidament i, per tant, alliberen molta més energia. Aquest procés s'anomena fissió nuclear.

• En el procés de fissió nuclear en un reactor, els àtoms d'urani són bombardejats per neutrons. Quan un àtom d'urani rep l'impacte d'un neutró, es torna molt inestable. L'àtom es divideix en dos nuclis més lleugers, alliberant molta energia i neutrons que aniran a bombardejar altres àtoms d'urani. Així es produeixen reaccions en cadena que alliberen una gran quantitat d'energia anomenada energia nuclear.

Avantatges i inconvenients de l'energia nuclear

• Com acabem de veure, l'energia nuclear s'obté de l'alliberament d'energia emmagatzemada en els nuclis de certs àtoms, com els d'alguns isòtops de l'urani. L'energia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa. A més, l'energia nuclear ha estat elogiada com a energia neta, ja que no produeix gasos contaminants com els que desprene.
• 
  L'ús de l'energia nuclear, però, presenta inconvenients fins ara sense solució.
• 
  Les reaccions nuclears generen un tipus de contaminació anomenada radioactivitat, que pot ser perillosa. Algunes classes de radioactivitat fins i tot poden perjudicar els éssers vius. Per això cal mantenir un control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les centrals nuclears. A més, les substàncies radioactives es mantenen actives durant segles i poden contaminar altres materials que hi entrin en contacte.
• 
  Les centrals energètiques que utilitzen energia nuclear produeixen residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència.
• 
  Encara no s'ha trobat una forma segura de transportar, emmagatzemar i eliminar els materials i els residus radioactius.
• L'energia nuclear no és barata. Les despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades, sobretot si tenim en compte que cal aplicar moltes mesures de seguretat per conservar els reactors nuclears i totes les instal·lacions en perfectes condicions per tal d'evitar fuites de radioactivitat. A més, la gestió dels residus nuclears resulta molt cara.
• 
  D'altra banda, la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament.
• 
  Un reactor nuclear no pot esclatar de la mateixa manera que una bomba atòmica, però sempre hi ha la possibilitat d'un accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.
• Per tant, si volem fer servir l'energia nuclear, cal protegir els éssers vius i l'entorn natural de la radiació procedent dels materials i residus de les centrals nuclears. És molt important crear nous reactors nuclears més segurs i emmagatzemar de forma totalment segura tots els residus nuclears que es produeixen actualment per evitar que les generacions futures en pateixin els efectes.

L'energia nuclear no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils. Però cal mantenir fortes mesures de seguretat a les instal·lacions nuclears per evitar emissions perilloses de radioactivitat. D'altra banda, les centrals nuclears produeixen residus radioactius de llarga vida i encara no s'ha trobat una forma totalment segura d'eliminar aquests residus extremadament perillosos.

Perills de la radioactivitat

• 
  La principal preocupació sobre el tema de la energia nuclear és la protecció de la població i el medi ambient del contacte amb quantitats perjudicials de radioactivitat.




• 
  Els abocadors de residus nuclears i les operacions habituals a les centrals energètiques nuclears desprenen petites quantitats de radioactivitat. Però el perill més gran és el de la possibilitat d'un accident a les centrals nuclears, als submarins nuclears o en el transport de càrregues de residus nuclears, especialment perilloses quan es tracta de barres de combustió d'urani exhaurides en procés de reciclatge.




• 
  Per assegurar la prevenció d'aquests accidents, s'inverteixen grans quantitats de diners. Però, desgraciadament, les mesures que es prenen no sempre són segures, de vegades a causa d'un error humà.




• 
  D'altra banda, sempre existeix l'amenaça de fuites de radioactivitat dels residus soterrats o emmagatzemats en cel·les de formigó. Cal tenir en compte que l'urani empobrit (urani 238) té una vida de 4500 milions d'anys aproximadament, i altres elements radioactius com el neptuni 237 i el plutoni 239 tenen una vida de centenars de milers d'anys. Els magatzems i les foses subterrànies on es col·loquen els residus radioactius no ofereixen una garantia de seguretat per a un període de temps tan llarg.

Els accidents a les centrals nuclears, com ara el de Txernòbyl, constitueixen un greu perill de contaminació radioactiva.

Els accidents al reactor dels submarins nuclears poden alliberar molta radioactivitat.

També són perillosos els accidents en el transport de càrregues de residus nuclears. D'altra banda, els elements radioactius tenen una vida molt llarga i els magatzems d'aquests residus no ofereixen garantia de seguretat per tant de temps.

Efectes de la radioactivitat

• Si una persona s'exposa a un nivell elevat de radiació pot patir la malaltia de la radiació. Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i hemorràgies i pot arribar a produir la mort. A més es produeixen tumors malignes, úlceres d'estómac, perforacions d'intestí i malformacions en els fetus de les dones embarassades que han estat exposades a la radiació.


• 
  Tot això és el que va passar amb els treballadors que van morir quan intentaven controlar l'accident nuclear del reactor de Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades per la radioactivitat i moltes van morir). També van patir aquests efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres bombes atòmiques.


• 
  L'exposició a dosis inferiors de radiació pot produir càncer a diferents òrgans i leucèmies. Si la radiació afecta els òrgans reproductors, els danys poden passar als fills.


• 
  Podem prendre contacte amb la radiació a través dels aliments, les begudes, l'aire o l'aigua que han estat contaminats per radiació

L'eFeCtE HiVeRnAcLe

• 
  La temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Ni massa freda, com a Mart, ni massa calenta com a Venus. Gràcies a aquestes condicions la vida s'estén per tot el nostre planeta.
• 
  La Terra s'escalfa gràcies a l'energia del Sol. Una part d'aquesta energia que arriba a l'atmosfera és reflectida en direcció a l'espai, una altra part molt petita és absorbida i la resta travessa l'atmosfera i escalfa la Terra.
• 
  Però quan l'energia és reflectida des de la Terra es produeix un fenomen diferent. Alguns gasos de l'atmosfera, com el CO2 i el vapor d'aigua, la retenen, absorbeixen gran part de l'energia i eviten que torni a l'espai. Això contribueix a mantenir el planeta calent.
  Així, doncs, l'atmosfera deixa passa la radiació del Sol per tal que escalfi la Terra, però impedeix que la radiació de la Terra escapi a l'espai. És molt semblant al que passa als hivernacles, amb la diferència que l'hivernacle utilitza el vidre i no pas els gasos de l'atmosfera per retenir l'escalfor. Per això aquest fenomen natural ha rebut el nom d'efecte hivernacle. Si l'escalfor no restés retinguda a l'atmosfera, la Terra es glaçaria.

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.

L'escalfament global del planeta

• 
  Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.


• 
  L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus, s'hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a nivell mundial, cosa que provocaria l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars, amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.


• 
  El terme efecte hivernacle fa referència al fenomen natural pel qual la Terra es manté calenta gràcies a la presència a l'atmosfera d'uns gasos (vapor d'aigua i CO2, principalment ) que absorbeixen i retenen la radiació solar, i també a l'escalfament general del planeta com a conseqüència de la contaminació de l'atmosfera.

• 
  L'atmosfera conté diversos gasos (la majoria en quantitats molt petites) que retenen l'escalfor que reflecteix la Terra. El diòxid de carboni (CO2), el metà, els òxids de nitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural en l'atmosfera. Tots són gasos hivernacle.
• 
  En l'atmosfera també podem trobar algunes substàncies produïdes per l'activitat humana que agmenten l'efecte hivernacle, com els gasos CFC (els principals responsables del deteriorament de la capa d'ozó, que protegeix la vida a la Terra de les radiacions perjudicials del Sol).
• 
  Sense la presència de dos dels gasos hivernacle naturals, el CO2 i el vapor d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a 30 ºC per sota de l'actual. Però la contaminació fa que augmenti la quantitat de gasos hivernacle a l'atmosfera. Això comporta el risc d'un increment general de la temperatura del nostre planeta.

D'on procedeixen els gasos de l'efecte hivernacle?

El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable de l'efecte hivernacle. Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural. Aquests combustibles fòssils els cremem a casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals energètiques per obtenir calor i energia.

Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s'alliberen grans quantitats de CO2 a l'atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO2. Per tant, es tracta d'una contribució doble a l'efecte hivernacle.

El metà és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements dels bestiar.

L'òxid de nitrogen és present de forma natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat com a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. La quantitat d'òxids de nitrogen a l'atmosfera ha augmentat en un 80% des del segle passat.

L'ozó de superfície. L'ozó que es troba a gran alçada en l'atmosfera forma la capa d'ozó, que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades que emet el Sol. En canvi, l'ozó de superfície és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Contribueix a formar la boira fotoquímica o smog i potencia l'efecte hivernacle. A més a més, l'ozó de superfície no s'enlaira fins a les parts altes de l'atmosfera per reforçar la capa d'ozó.

Els gasos CFC s'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. Les neveres antigues abandonades emeten gasos CFC. Els aerosols antics també emetien grans quantitats de gasos CFC. Aquests gasos arriben a l'atmosfera per vies diferents i destrueixen la capa d'ozó. Són gasos hivernacle molt potents. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa d'ozó però són gasos hivernacle.

Hi ha més gasos hivernacle. De moment s'han identificat més de 30 gasos que potencien l'efecte hivernacle. El més greu del cas és que molts dels gasos hivernacle tenen una vida molt llarga. Per exemple, l'òxid de nitrogen pot durar 170 anys i els gasos CFC es mantenen actius durant un segle.

Conseqüències de l'efecte hivernacle

• El temps varia dia a dia i una diferència de pocs graus entre un dia i l'altre no ens sembla estranya. Però si parlem de la mitjana de la temperatura de tot el planeta, una diferència de pocs graus és un problema important.

• Els científics creuen que si els gasos hivernacle es dupliquen es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot el planeta entre 1,5 i 4,5 ºC. Si tenim en compte que la diferència entre la temperatura durant l'última era glacial i el temps actual és de només 4 ºC, no és difícil imaginar que un augment de la temperatura en la mateixa proporció tindria conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món canviaria. Les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més duradores.
• Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes.

• L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals. Augmentarien els problemes de fam i falta d'aigua i patiríem moltes més malalties.

• Si es produís el canvi climàtic, les temperatures del nostre país equivaldrien a les actuals del centre d'Àfrica.

• D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien cobertes permanentment per les aigües.

L'aFeBLiEnT de La CaPa d'OzÓ

• 
  La vida al nostre planeta depèn d'una capa de gas ozó que es troba situada entre els 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una capa de l'atmosfera anomenada estratosfera.
• 
  Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms d'oxigen, en lloc dels dos àtoms que tenen les molècules d'aquest darrer element. A l'atmosfera, l'ozó es forma a partir de l'oxigen per acció de la radiació ultraviolada. L'ozó, a nivell de la superfície de la Terra, és molt oxidant i tòxic, però en aquella altura els seus efectes sobre la vida en el planeta són molt beneficiosos. L'escut d'ozó filtra les radiacions solars, de tal manera que les radiacions ultraviolades més nocives amb prou feines poden travessar-lo i no arriben a la superfície de la Terra. Sense la capa d'ozó, la vida a la Terra desapareixeria. En primer lloc, quedaria destruït el fitoplancton i això produiria una alteració greu en la cadena alimentària dels oceans. El creixement de les plantes terrestres també es veuria afectat. Les persones i els animals patirien greus problemes de salut: càncers de pell, cremades, afebliment de les defenses del cos i problemes de visió.
  

*Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms d'oxigen. A l'atmosfera l'ozó es forma a partir de l'oxigen per acció de la llum ultraviolada.

*La capa d'ozó es troba a l'estratosfera. Forma un escut al voltant de la Terra que filtra les radiacions ultraviolades nocives.

El forat de la capa d'ozó: un greu problema

El 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l'Antàrtida havia minvat de manera molt important. Es va descobrir que el forat a la capa d'ozó havia estat provocat per un tipus de contaminació, en concret, els productes químics anomenats CFC (clorofurocarboni). Els CFC són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire condicionat. També s'utilizen en alguns tipus de suro sintètic i en la fabricació d'envasos de plàstic. Durant molts anys, els CFC es van fer servir perquè els aerosols poguessin impulsar cap a fora els seu contingut. Quan els gasos CFC arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades els fan alliberar radicals de clor, que destrueixen l'ozó.
Cada primavera austral s'obre un forat a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, tan extens com els Estats Units i tan profund com l'Everest. El forat ha crescut pràcticament tots els anys, des de 1979. Cada vegada es va fent més gros i ens amenaça greument. S'estima que una pèrdua de l'1% de la capa d'ozó pot comportar un increment del 2% de casos de càncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any al món.

Mecanisme de destrucció de l'ozó

• 
  Els gasos CFC són molt estables a les temperatures de la superfície de la Terra, però a mesura que pugen per les capes de l'atmosfera, són sotmesos a temperatures més altes i es tornen inestables. Quan arriben a l'estratosfera, les radiacions ultraviolades (UV), provoquen que els CFC alliberin un radical de clor que queda lliure i pot atacar les molècules d'ozó (O3), separant d'elles un àtom d'oxigen que es fusiona amb el radical de clor, i es forma així una molècula de monòxid de clor (ClO) i una molècula d'oxigen (O2), de tal manera que la molècula d'ozó atacada desapareix. El problema és molt greu perquè la molècula de monòxid de clor (ClO) generada es trenca fàcilment i queda lliure de nou un radical de clor que pot atacar noves molècules d'ozó. Per tant, una sola molècula de gas CFC pot destruir ràpidament milers de molècules d'ozó.
• 
  Des que s'ha descobert que els CFC destrueixen la capa d'ozó, molts països han prohibit ús dels aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l'aire condicionat, el suro sintètic, els refrigeradors i els envasos de plàstic.
• 
  Els CFC duren moltíssim i poden voltar per l'estratosfera fins a 100 anys; per tant, el gas que ja hi és pot anar destruint l'ozó fins d'aquí a un segle.
  

Conseqüències de l'afebliment de la capa d'ozó.

Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:

• 
  Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa.
• 
  Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.
• 
  Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.
• 
  Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.
• 
  Es produirien més casos de malalties infeccioses.
• 
  Es farien malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.
• 
  Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus.
• 
  La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.
• 
  Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.
• 
  El fitoplancton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l'atmosfera. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill.

Les solucions en les nostres mans

Per evitar que la capa d'ozó s'aprimi encara més, podem posar en pràctica aquests consells:

1. 
   Si comprem un frigorífic, un aparell d'aire condicionat o un cotxe amb aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no contingui gasos CFC.
2. 
   Quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar llegint l'etiqueta que no tingui CFC. De totes maneres, es millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.
3. 
   Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
4. 
   Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, el vasos i plats de plàstic, etc.
5. 
   Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides o plaguicides que contenen gasos CFC.
6. 
   Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis per controlar els nivells de CFC i que les facin complir.

El futur de la capa d'ozó depèn de nosaltres!

ReSiDuS TòXicS i DoMèStiCs

• Totes les coses que llencem un cop utilitzades i totes les matèries que resulten d'un procés industrial es poden considerar residus. Les deixalles que traiem de casa s'anomenen residus domèstics. Els residus que són especialment perillosos, que poden ser verinosos per a les persones o per a la resta d'éssers vius, s'anomenen residus tòxics. La major part dels residus tòxics provenen d'activitats industrials i poden contaminar els rius, els mars, el sòl i l'aire.
  Poc a poc, estem convertint la Terra en un gran abocador de tota mena de residus. Molts d'ells són perillosos per al medi i els éssers vius. La major parts dels residus són cremats, soterrats o portats a grans abocadors. Però la millor solució és reduir la quantitat de deixalles, reutilitzar els residus i reciclar tot allò que sigui possible.

• Cada any, arreu del món, es produeixen uns 400 milions de tones de residus tòxics. Cal mantenir els residus tòxics apartats dels éssers vius, perquè poden causar l'enverinament de les persones que hi tenen un contacte directe, o bé poden anar a parar al medi i entrar en la cadena alimentària. Generalment, es cremen, es soterren o es porten a uns abocadors. Malauradament, aquests sistemes no sempre són prou segurs, ja que els residus tòxics es poden filtrar a la terra, o poden desprendre gasos perillosos si s'incineren.
  Les deixalles que traiem de casa no desapareixen pel sol fet de llençar-les. Una casa normal a Europa omple 100 cubells grans d'escombraries l'any. La majoria d'escombraries s'enterren en abocadors enormes, on triguen molts anys a podrir-se. En algunes ciutats, els munts d'escombraries dels abocadors són tan alts com els grans edificis.

TiPuS De ReSiDuS

• 
  Residus industrials: residus de la indústria del paper, les refineries de petroli i la indústria electrònica.
• 
  Residus químics industrials: moltes substàncies utilitzades en els processos químics.
• 
  Residus radioactius: procedents de les centrals nuclears, de les mines d'urani i del material radioactiu d'alguns hospitals.
• 
  Residus de les fàbriques de pintura: algunes pintures contenen dissolvents molt tòxics.
• 
  Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants químics. Durant el procés de fabricació d'aquests productes també es produeixen residus tòxics.
• 
  Residus mèdics: medicaments, materials infectats, com ara les xeringues usades.
• 
  Piles gastades: piles de ràdios, rellotges, calculadores, joguines i altres aparells. Sovint les piles contenen metalls pesants que poden ser molt perillosos.
• 
  Deixalles domèstiques:
  

Aigua bruta de la cuina i del bany.
Restes de menjar.
Envasos de vidre i de plàstic.
Paper i cartró.
Llaunes i paper d'alumini.
Bombetes gastades.
Productes molt tòxics com: lleixius, detergents, pintures, vernissos, olis, insecticides,dissolvents, medicaments,etc.
Roba vella.
Mobles i electrodomèstics vells.
La runa de petites obres.
Els gasos de la cuina, el fum de les xemeneies i els esprais aerosols contaminen l'aire.

Problemes derivats dels residus

Tot i que en molts països hi ha lleis que limiten l'abocament de residus tòxics als rius, cada dia hi van a parar grans quantitats de productes perillosos que poden destruir la vida aquàtica i causar malalties a les persones. A tot el món hi ha rius i llacs contaminats.
Els residus químics que arriben al mar també provoquen malalties en els animals aquàtics. Els residus tòxics que no es degraden fàcilment passen a la cadena alimentària (plàncton, peixos, ocells, mamífers marins) i arriben a les persones.
Els organoclorats són residus tòxics que han causat problemes a molts indrets de la Terra. En aquest grup hi ha pesticides, dissolvents i PCB (substància química usada per la indústria electrònica). Els organoclorats afecten el fetge i els ronyons, i fins i tot podem produir càncer.
Les dioxines són unes substàncies tòxiques del grup dels organoclorats. Poden provocar càncer, malformacions congènites, afeccions a la pell i altres problemes si es troben als aliments que mengem o a l'aire que respirem. Els residus de les indústries papereres contenen dioxines. També se'n produeixen als incineradors, quan es cremen determinats residus.
Els residus radioactius es soterren o bé s'emmagatzemen en cementiris nuclears. La major part dels residus radioactius tenen una vida mitjana de segles i qualsevol fuita dels contenidors on es troben pot tenir greus conseqüències per als éssers vius. Cal recordar que la radioactivitat perjudica el cos perquè n'afecta les cèl·lules, i de vegades provoca càncer.
Els abocadors de deixalles contaminen tant la terra com l'aigua. Quan plou, l'aigua es contamina perquè passa a través de la brutícia. Si l'aigua penetra en el sòl, arrossega els elements tòxics i contamina l'aigua de rius i pous.
En els grans abocadors les escombraries es descomponen molt lentament. L'oxigen, la llum del sol i els bacteris contribueixen al procés de descomposició, però quan s'acumulen grans quantitats de deixalles, la llum solar no hi arriba bé i els bacteris no poden actuar. Hi ha plàstics que triguen 500 anys a descompondre's. En un abocador, es va trobar un diari que encara es podia llegir després d'haver passat 30 anys.

Els residus que arriben als rius, als llacs i oceans, passen a la cadena alimentària i provoquen malalties en els animals i en les persones.

Els incineradors de residus contaminen l'aire i desprenen dioxines, que poden provocar càncer.

En els grans abocadors, les escombraries es descomponen molt lentament.

Moltes malalties estan relacionades amb el contacte directe o indirecte de residus tòxics.

Les solucions en les nostres mans

Hem de canviar els nostres hàbits i costums per tal d'evitar els problemes que provoquen les grans quantitats de residus que generem cada dia. Quines són les solucions?
Reduir el consum de substàncies contaminants i d'articles innecessaris.
Reutilitzar tot allò que sigui possible, en lloc de destruir-lo. Podem reparar les sabates en lloc de llençar-les, vendre o intercanviar mobles, llibres, roba i altres articles, utilitzar les bosses fins que es trenquin, etc.
Fer una recollida selectiva dels residus i reciclar-los. Cal dipositar els diferents residus (vidre, paper, llaunes, plàstic) al contenidor corresponent per tal que puguin ésser reciclats.
Els residus que no es puguin dipositar en els contenidors dels carrers, cal portar-los a la deixalleria més propera. Allà s'encarreguen de reciclar o reutilitzar tots els residus que hi arriben.
Comprar productes que portin el mínim envàs possible.
Portar la roba que no fem servir als mercats de segona mà o als centres de beneficència.
Comprar les begudes i la llet en ampolles retornables.
Portar a la botiga un cistell i rebutjar les bosses de plàstic.
Utilitzar paper i altres productes reciclats.
No comprar productes que perjudiquen el medi ambient.
Acabar totalment els pots de pintura o dissolvents, en lloc de llençar-los mig buits.
Comprar objectes que funcionin sense piles, o bé utilitzar piles que es puguin carregar.
No abocar productes tòxics a l'aigüera o a les clavegueres.
Aprofitar els serveis de recollida de mobles i electrodomèstics vells que ofereixen molts ajuntaments.
Els governs dels diferents països han de promoure processos industrials nets que generin poc residus:
Els productes que es fabriquen han d'estar pensats per utilitzar el mínim de matèries primeres, aigua i energia.
El procés de fabricació ha de ser concebut de tal manera que produeixi el mínim de residus i que torni a utilitzar l'aigua que ha fet servir.
Els productes han de ser reutilitzables moltes vegades.
Els productes han de poder ser reciclats, sensers o per parts.

Les solucions són les tres erres:
Reduir, Reutilitzar i Reciclar!
Hem de canviar els nostres hàbits i costums per tal d'evitar els problemes que provoquen les grans quantitats de residus que generem cada dia. Quines són les solucions?
Reduir el consum de substàncies contaminants i d'articles innecessaris.
Reutilitzar tot allò que sigui possible, en lloc de destruir-lo. Podem reparar les sabates en lloc de llençar-les, vendre o intercanviar mobles, llibres, roba i altres articles, utilitzar les bosses fins que es trenquin, etc.
Fer una recollida selectiva dels residus i reciclar-los. Cal dipositar els diferents residus (vidre, paper, llaunes, plàstic) al contenidor corresponent per tal que puguin ésser reciclats.
Els residus que no es puguin dipositar en els contenidors dels carrers, cal portar-los a la deixalleria més propera. Allà s'encarreguen de reciclar o reutilitzar tots els residus que hi arriben.
Comprar productes que portin el mínim envàs possible.
Portar la roba que no fem servir als mercats de segona mà o als centres de beneficència.
Comprar les begudes i la llet en ampolles retornables.
Portar a la botiga un cistell i rebutjar les bosses de plàstic.
Utilitzar paper i altres productes reciclats.
No comprar productes que perjudiquen el medi ambient.
Acabar totalment els pots de pintura o dissolvents, en lloc de llençar-los mig buits.
Comprar objectes que funcionin sense piles, o bé utilitzar piles que es puguin carregar.
No abocar productes tòxics a l'aigüera o a les clavegueres.
Aprofitar els serveis de recollida de mobles i electrodomèstics vells que ofereixen molts ajuntaments.
Els governs dels diferents països han de promoure processos industrials nets que generin poc residus:
Els productes que es fabriquen han d'estar pensats per utilitzar el mínim de matèries primeres, aigua i energia.
El procés de fabricació ha de ser concebut de tal manera que produeixi el mínim de residus i que torni a utilitzar l'aigua que ha fet servir.
Els productes han de ser reutilitzables moltes vegades.
Els productes han de poder ser reciclats, sensers o per parts.

Les solucions són les tres erres:
Reduir, Reutilitzar i Reciclar!

Reciclatge del paper

Reciclatge del vidre

Reciclatge del paper

Reciclatge del metall

La DeStRuCciÓ DeLs HàBitAtS

L'aspecte de la Terra està canviant a tot arreu. Grans zones verges desapareixen per deixar pas a conreus, carreteres i ciutats. Els cotxes, les fàbriques i les centrals energètiques enverinen l'ambient amb gasos contamianants i residus químics. La manera com transformem el medi ambient destrueix molts hàbitats naturals, és a dir, els llocs on viuen els animals i les plantes.
El ritme de destrucció dels hàbitats naturals és cada cop més ràpid. Boscos, selves, pantans i mutitud d'espècies animals salvatges desapareixen a marxes forçades.Cal aturar la destrucció dels hàbitats naturals perquè són les fonts de riquesa per al futur.
Els éssers vius han evolucionat durant milions d'anys per poder sobreviure en determinats ambients. Molt sovint, quan es destrueixen aquests ambients, les plantes i els animals que hi viuen no poden adaptar-se a les noves condicions i aleshores moren. Com a resultat de l'activitat humana, desenes de milers d'espècies són en perill d'extinció.
El ritme de destrucció dels hàbitats naturals és cada cop més ràpid. Els incendis, la tala abussiva d'arbres, la sobreexplotació dels recursos naturals i la contaminació representen un greu perill per als hàbitats naturals. Boscos, camps, pantans i selves desapareixen a marxes forçades. Els esculls coral·lins, anomenats selves marines perquè contenen una gran quantitat d'organismes vius, estan amenaçats a tot el món.
Els hàbitats naturals poden ser compatibles amb les activitats humanes si fem servir els recursos naturals sense abusar-ne i sense destruir la zona. Cal aturar la destrucció dels hàbitats naturals perquè són fonts de riquesa per al futur.



La DeSfOrEsTaCió


Els boscos ajuden a regular el clima reciclant la humitat i regulant els desequilibris de temperatura i pluviositat. Desprenen oxigen, imprescindible per a la respiració dels animals i les persones. Eliminen part del CO2 causant de problemes mediambientals tan greus com la intensificació de l'efecte hivernacle o el canvi climàtic. També eviten l'erosió del sòl perquè les arrels dels arbres retenen la terra fèrtil i absoberixen aigua, i les fulles esmorteixen l'impacte de la pluja. Als boscos, hi viuen infinitat d'animals i plantes. D'altra banda, els boscos ens proporcionen fusta, fruits i substàncies que serveixen per fer medicaments. Aproximadament una quarta part dels medicaments més importants que es fan servir actualment tenen algun component extret de plantes de selves tropicals.
Tot i que són tan importants per a nosaltres, cap a l'any 2025 la major part de les selves tropicals del món haurà desparegut a conseqüència de la indústria de la fusta, l'agricultura, la mineria i la ramaderia. En el darrer segle, la tala de boscos i selves ha estat tan gran que més de la meitat ja han desaparegut. Cada any es tala una àrea equivalent a vuit vegades la superfície de Catalunya. Fa mil anys, els boscos cobrien la meitat de ls superfície terrestre; ara n'ocupen només una cinquena part.

Els boscos i les selves regulen el clima, eviten l'erosió i ens propocionen oxigen i fusta. Però, en el darrer segle, la tala de boscos i selves ha estat tan gran que la meitat ja han desaparegut.

EtS uN bOn eCoLoGiStA?

El nostre planeta està en perill, però podem aturar el deteriorament del medi ambient amb les nostres accions i actituds quotidianes . Només amb actituds de respecte envers el medi ambient podrem salvar la Terra dels atacs de la contaminació i de la destrucció dels hàbitats naturals . Només així, podrem convertir-la en un món habitable i ple de vida, no tan sols per a nosaltres sinó també per a les futures generacions.
Vols saber si ets un bon ecologista interessat en salvar el planeta? Si és així, només has de contestar aquest qüestionari i enviar-lo. Ànim, el teu planeta et necessita!